La desena edició d’aquest festival ens ha acollit del 12 al 16 de març
La setmana passada, del 12 al 16 de març, n’Àngela Jaume i en Jaume Gomila, l’equip de direcció artística de la FIET o Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears (impulsada per Sa Xerxa de Teatre), anaren a Aberystwyth, Gal·les, al festival bianual Opening Doors. Tot i que no s’havia pogut celebrar des de 2019 a causa de la pandèmia de la Covid, el festival d’enguany fou més interessant que mai, coincidint amb la seva desena edició.
La ciutat
Opening Doors és un festival a un poble-ciutat de vorera de mar amb unes característiques especials perquè d’entre els seus 15.000 habitants, 9.000 són estudiants universitaris. És curiós com, a un municipi tan petit, hi ha una universitat. L’Aberystwyth University va ser impulsada a partir d’una iniciativa popular de final de segle XIX. De fet, un mecenes d’Aberystwyth pensava que els joves del seu poble i regió tenien dret a accedir als estudis superiors i, amb el seu suport i una subscripció popular de 70.000 persones a totes les parròquies de la zona, aconseguiren aquesta universitat, que segueix en funcionament i donant formació de moltes carreres universitàries. Això fa que Aberystwyth sigui un poble-ciutat amb molt d’ambient cultural.
L’associació que impulsa el festival
L’associació sense ànim de lucre Arad Goch és una entitat que promou les arts escèniques entre infants i joves i treballa en la producció d’espectacles, tenen un centre propi i organitzen l’Opening Doors. El cap de tot això és Jeremy Turner, amb qui ens uneix una forta amistat de més de deu anys. El nostre equip ha visitat diverses vegades el seu festival i hem pogut dur a Vilafranca alguns dels seus espectacles, com Where the Leaves Blow, del que hem vist una nova versió al festival de Gal·les d’enguany, gràcies al suport en la mobilitat de l’Institut d’Estudi Baleàrics. Arad Goch s’assembla molt a Sa Xerxa, ja que és una entitat mancada d’ànim de lucre, produeix activitats d’arts escèniques per a infants i joves i organitza, com a peça clau del seu engranatge, un festival. A més, fan teatre en una llengua minoritzada: ells treballen en gal·lès, així com nosaltres en català.
El festival
El festival Opening Doors és un espai de contacte amb gent de països molt diversos. Hi assisteixen dramaturgs, creadors, directors de festivals…, però tots tenen sensibilitats ben diferents. Provenen de Pakistan, el Brasil, Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda, l’Índia, Ucraïna, Letònia, Lituània… Tota aquesta gent enriqueix el festival gràcies a les seves diferències i, per tant, l’Opening Doors es converteix en un context per parlar de diferents històries, diverses maneres de treballar…
Enguany s’han celebrat fins a 17 espectacles variats i de procedències diferents, com d’Austràlia, Itàlia, Irlanda, Anglaterra…, però sobretot de Gal·les i, per això, hem pogut gaudir d’espectacles amb la seva llengua pròpia. També hem aprofitat per fer molts de contactes dins el circuit teatral. Per exemple, hem conegut programadors interessants que probablement vendran a la pròxima edició de la FIET. Sortir a fora a altres festivals sempre és nutritiu perquè aprenem coses i pensam què podrem aplicar al nostre projecte o quines accions podríem fer perquè la FIET vagi millorant any rere any.
D’aquesta edició de l’Opening Doors, es pot destacar LOVNI, una experiència teatral de la companyia belga La Casquette que consisteix a fer jeure tothom a terra amb un vel a sobre entre llums i sons produïts en directe que causen una atmosfera de gaudi escènic fantàstica. També va ser interessant We Touch, We Play, We Dance, de dansa contemporània per a 0 a 3 anys. L’espectacle anglès va destacar d’entre la programació per la sensibilitat i el respecte amb què es tracten els infants fins que arriben a seduir-los i participar de l’espectacle, jugar i ballar. Per acabar, també va ser sorprenent un espectacle del mateix poble Aberystwyth, QWERIN, de danses tradicionals gal·leses. Curiosament, s’assemblen molt als balls tradicionals de figures de les Balears, com els cossiers o els cavallets. Amb aquesta producció, la companyia ha aconseguit lligar la tradició amb la contemporaneïtat i ens ha agradat tant que intentarem convidar el seu coreògraf Osian Meilir a les jornades professionals de la nostra Fira de Vilafranca.
